València ha presentat la seua candidatura com una de les tres ciutats finalistes, al costat de Munic (Alemanya) i Guadalajara (Mèxic), per a ser la seu dels Gay Games de 2026, que se celebren cada quatre anys, i ha assegurat que vol ser “la llum de la diversitat” i un exemple de tolerància, drets socials i llibertat. A més de les seues infraestructures esportives i del suport de totes les federacions esportives, la ciutat esgrimeix entre els seus arguments el marc legislatiu del qual s’ha dotat Espanya en igualtat dels drets de les persones LGTBI+, un dels més avançats del món, segons han manifestat aquest matí diversos participants en la presentació.

Del 13 al 17 d’agost visitarà la ciutat una inspecció de l’organització, mentre que la defensa de la candidatura serà a Hong Kong, seu de l’edició de 2022, del 5 al 9 de novembre i aqueix últim dia s’anunciarà la ciutat guanyadora entre la terna finalista. La candidatura de València va ser presentada per l’Ajuntament, governat per Compromís i el PSPV-PSOE, si bé va ser el Govern Espanyol el que el va suggerir en un primer moment donada la capacitat d’organització d’esdeveniments esportius “i per ser un referent de terra inclusiva”, segons ha explicat la regidor d’Esports, la socialista Pilar Bernabé. El turisme gai s’ha convertit en un dels grans objectius de les ciutats per a ampliar els seus visitants pel seu elevat poder adquisitiu i el seu efecte arrossegue.

Els Gay Games se celebraran durant dotze dies i les dates de l’edició de 2026 entre el 27 de maig i el 7 de juny, període en el qual es competirà en 36 disciplines esportives. S’espera la participació d’uns 12.000 esportistes i quasi 100.000 visitants, amb un impacte econòmic per a la ciutat d’uns 135 milions d’euros. Organitzat per la Federation of Gay Games (FGG), l’esdeveniment va ser creat en 1980 per Tom Waddell, un decatleta olímpic dels Estats Units, i va ser dut a terme per primera vegada en 1982 a San Francisco.

Es presenten com una cita esportiva i cultural, sense discriminació de sexes, orientació sexual, raça, religió, nacionalitat, procedència ètnica, orientació política, capacitats atlètiques, incapacitat física, edat o estats de salut. La participació i el millor rendiment personal estan en primer pla enfront de les marques i el triomf per països.

Abans de l’última edició de París, els jocs es van celebrar a Cleveland (2014), Colònia (2010), Chicago (2006), Sidney (2002), Amsterdam (1998), Nova York (1994), Vancouver (1990) i San Francisco (1986 i 1982).

Els representants dels clubs esportius de LGTBI+ Samarucs i Dracs, promotors de la iniciativa, van recordar l’existència de “LGTBIfobia” en l’esport i com en els Jocs Olímpics de Riu tan sols un 0,05 per cent dels esportistes van visibilitzar la seua pertinença a aquest col·lectiu, ja que consideren que l’esport “continua sent un territori hostil per als esportistes LGTBI”

En l’acte de presentació de la candidatura de València en l’edifici Ves-los i Vents de la Marina també han participat el president de la Generalitat, Ximo Puig, el consellers d’Educació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, així com el president de la Diputació de València, Toni Gaspar, entre altres càrrecs institucionals, a més de presidents de diverses federacions esportives i representants del sector empresarial. La candidatura també compta amb el suport de la Secretària de l’Estat d’Esport, dependent del Ministeri de Cultura i Esport.

Puig va assegurar que “ser seu d’aquests jocs és formar part dels valors d’aquest col·lectiu i és lluitar per les llibertats públiques i els drets socials. Veient el que passa a Europa, en països com Hongria, és absolutament necessària la visibilitat de la batalla per la decència”.

Ver Fuente de la noticia.